Ves per on.
I ara, després de tanta feina a classe, a pensar en les TIC.
Mira, com si no tingués res més a fer de dedicar-me a mirar correus electrònics, webs, blocs, programets i altres mandangues que no serveixen més que tenir el cap ocupat fora del que realment és important.
Ara que hi penso però, potser sí que haurem de fer un pensament i posar-nos-hi.
Els de quart han fet àlbums digitals de les fotos de les vacances i avui, a l'aula d'informàtica m'han demanat el canó per ensenyar-se-les. Déu n'hi do, com pugen aquests!
Un altre cas: Avui mateix, en Madi, aquell marrec que va arribar fa dos dies de l'Índia m'ha demanat si podia fer servir la calculadora del Windows per corregir els fulls de deures. Per sort he sabut sortir del pas i li he engegat que a casa seva pot comprovar-ho com vulgui però que a l'escola les operacions s'han de fer amb llapis i paper.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola a tothom!
ResponEliminales TIC son sempre presents en la nostra rutina diària.
Caldria fer la revista del cole de manera digital.
Petons i abraçades
ESTEL
Podeu mirar:
ResponEliminahttp://www.reporteducacio.cat/
Hola companys/es,
ResponEliminaBenvinguts a la nova era de la teconologia digital!
Heu vist els portàtils per 5è de primària que l'Administració ens havia de facilitar?jo encara els estic buscant...li haurem de preguntar a en Carles si els ha vist o ha muntat un locutori...
I les pissarres digitals?i els llibres digitals??
Bé, fora bromes!
Ens ens hem de posar les piles,i jo, la primera!
M1reia
Vinga nois!!
ResponEliminaQuè el programa és llarg però molt interessant.
Segur que n'aprendrem molt!
A veure si aquest cop es penja el comentari.
Fins dimarts!
Anna
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBé, bona gent.
ResponEliminaJa veig que hi eneu entrant de mica en mica però... Voldria saber si és la primera vegada i només us fa il·lusió veure com es publica allò que heu escrit.
Veig en les vostres respostes que potser sí que comenceu a fer cas de les reflexions, però no us pronuncieu arran el pensament d'aquest mestr@.
Què en penseu?
Encara hi ha temps.
Ànims
Perdona Pilar, l'havia de validar i m'he equivocat de botó. Te'l torno a escriure aquí:
ResponEliminaHello, ens tornem a saludar, però ara des d'un altre lloc. Provo si surt el comentari. Bon cap de setmana.
Pilar
D'acord, ahí va el meu parer, encara que resumit, i per tant incomplert i segurament amb necessitat de matissos.
ResponEliminaCrec que és evident que, en general, (no en tots els casos), l'escola i els seus mètodes d'aprenentatge han anant quedant-se cada vegada més allunyats dels canvis i evolucions que s'estan donant en altres àmbits de la vida (bon exemple el del cirugià i el mestre hivernats), i que els punts de contacte entre l'escola i aquell mon on els nens i nenes viuen fora de l'horari escolar, són cada vegada menys; són dos mons diferents i separats, un dels quals s'encarrega de crear-los als nens, nenes i joves, unes necessitats i unes espectatives, que l'altre, cremant temps i energies, intentarà "posar allà on cal". L'escola ha d'apropar-se a l'alumne i nosaltres hem de poder conectar-li el canó quan ens el demani per passar les fotos i deixar-li accés a la calculadora de windows.
Però ..., és clar, hi ha peròs:
- No és que això siguin punyetes i nosaltres anem per feina seriosa i important, però és cert que a la vegada que intentem actualitzar-nos incorporant noves eines i mètodes, hem d'atendre 6 hores de classe al dia, on s'han de preparar i realizar activitats per tirar endavant un currículum, que adequat o no, és el que hi ha.
- Està bé que es puguin veure les fotos de les vacances amb els companys de classe o de feina, i que en comptes de l'àbac o la calculadora convencional, s'utilitzi la digital. Esperem que no es quedi en això tot el canvi i tot l'esforç, i que aquesta vegada s'arribi de debò a una revolució en les metodologies i els objectius.
Bon cap de setmana
Després de llegir el text puc dir:
ResponEliminaAbans alguns nens/es portaven un pa sota el braç, ara TOTS neixen amb un ratolí a la mà. Caldrà doncs aprendre molt perquè aquest no ens arribi a mossegar.
Doncs sabeu què? vaig dir als alumnes que busquessin al diccionari la definició d'unes quantes paraules, i me les van portar del viquipèdia!! Maleïdes TIC!!! Sort que a casa, per desfogar-me, vaig poder parlar una estona pel messenger amb la veïna del costat, escopir la meva ràbia al blog personal, i descarregar a l'ipod el darrer podcast que m'havia arribat.
ResponElimina